Una trobada amb el Monachus monachus
Vam deixar la barca enrere i ens vam acostar, nedant amb aletes de llop per evitar fer soroll. Vam vorejar l’alt penya-segat, colpejat per les onades, fins que vam arribar a una esquerda. Era una petita cova, estreta i fosca, d’uns vint metres de llargada, separada de la llum del mar Egeu. Vam avançar, pressionats contra les parets, en fila índia, per fer-nos el més invisibles possible. Fins que vam veure, al fons, dos petits ulls que brillaven a la foscor. Eren allà, sobre els còdols. Una femella, acompanyada del vedell que acabava de parir, uns dies abans. Vam aguantar la respiració i ens vam mantenir a una bona distància. La prioritat era no espantar-los. La trobada va ser fugaç, va durar menys d’un minut. Vam haver de retirar-nos.
Oh, ja havia vist foques abans. Però aquestes són especials. La foca monjo mediterrània ( Monachus monachus ) és una espècie en perill d’extinció que va estar a punt d’extingir-se. En els darrers anys, ha tornat a aparèixer. Tot i que encara és rara, amb només 500 individus, les poblacions estan tornant a augmentar. Això és gràcies en part a la feina duta a terme per Mom (l’associació de protecció dels animals que ens va portar aquí) i a les mesures de conservació implementades a l’Àrea Marina Protegida d’Alonissos, que és un dels seus refugis.
El nostre petit equip (fotògrafa, càmera i escriptora) torna a pujar a la barca dels guardaboscos de l’AMP. Estem encantats. Perquè hem viscut un moment excepcional. Hi ha tantes males notícies mediambientals; hem de gaudir-ne quan veiem, sobre el terreny, que és possible revertir les tendències perquè la natura pugui reclamar els seus drets.
Julien Blanc-Gras
